Pujar fotografies a picasaweb des de linux

Sabem que google ens permet tenir a la nostra disposició una galeria de fotografies amb 1 Gb d’espai amb el simple fet de tenir un compte a google, i com sabeu, hi ha un uploader fet per google mateix per poder pujar totes les fotografies a la vegada i resulta que per linux no existeix…, i que s’han de pujar manualment des de la pàgina de picasaweb, i al final, quan un ha de pujar nou-centes fotografies, es cansa i les deixa de pujar, per això, avui us presento un script que m’ha costat trobar i descobrir com funcionava, però un cop fet, és molt fàcil poder pujar fotografies, i a més, molt senzill, comencem fent passos preliminars:

1.- Descarreguem el GData-python-client que és el què permetrà accedir al nostre compte de picasaweb des de consola (si, l’script funciona des de consola, però no us preocupeu, ja veureu que és molt fàcil…), ens el descarreguem d’aqui

2.- Descomprimim i instal·lem el Gdata que ens hagim descarregat (en el moment d’escriure això el que em vaig descarregar és el 1.0.9, però les ordres aqui posades serveixen per qualsevol versió:

sudo apt-get install python-celementtree

Comprovem que hem instal·lat correctament la llibreria ElementTree executant el següent:

python

from xml.etree import ElementTree

Si quan hem introduït aquesta línia no surt cap missatge més, podem sortir de l’intèrpret de python amb la següent ordre:

exit()

Descomprimim:

tar xvzf gdata.py-*.tar.gz

Instal·lem:

cd gdata.py-*

sudo ./setup.py install

Ara ja tenim el Gdata instal·lat, ara el què farem és baixar-nos l’script per poder pujar imatges a picasaweb, el descarregarem des d’aqui.

Un cop el tenim descarregat a la nostra home, li donem permisos d’execució: botó secundari, propietats, permisos, i clickem que es pugui executar.

Introduïm això en consola:

./upload2picasa.py -n 'Bona nit' imatges/*.jpg

No passa res si no tenim cap fotografia a la carpeta imatges, el que volem fer, de moment, és crear el login, que ja no haurem de fer cap altre cop més que executem l’script. Un cop hagim fet el login i haurem posat la contrasenya, obrim el navegador de fitxers i ens situem a la nostra home, clickem CTRL+H per poder accedir a les carpetes i arxius ocults, busquem un arxiu anomenat .google_auth, anem a permisos com he explicat més amunt, i només donem permisos de lectura i escriptura al nostre usuari, per així assegurar-nos que cap altra persona pot accedir a ell i agafar-nos el nostre nom d’usuari i contrasenya de google.

Ara, per pujar fotografies només caldrà que escrivim això a la consola del nostre usuari:

./upload2picasa.py -n -p 'nom de l'àlbum' /adreça/d'on/es/troben/les/fotografies/*.jpg

Hem de tenir en compte que això només ens pujarà els arxius que siguin d’extensió .jpg en minúscules, però no en majúscules, per pujar les que són en majúscules només ens caldrà fer el mateix posant la terminació en majúscules, per altra banda, si canviem l’extensió, ens pujarà les fotografies en aquella extensió a la que hem canviat.

~postejat per nagercoin

Instal·lant Ubuntu des de zero, la guia per a super-novatos.

Vaja vaja.. així que tens intenció de instal·lar Ubuntu al teu sistema però, o bé et fa por perquè no saps com fer-ho o simplement no tens ni punyetera idea de per on començar i et fa por. Sí, no hi han gaires excuses per no fer-ho. I ara, ja no us en quedarà cap perquè amb aquest manual ho sabreu fer la mar de bé.

Doncs bé, perimer de tot cal tenir la imatge de CD de l’última versió disponible (es recomanable dur la última, que ara es la 7.10 coneguda com a Gusty Gibbon). La podem descarregar directament d’aquí: Descarregar Ubuntu 7.10

Ara, suposant que tot això ho feu des de Windows, agafeu un bon programa de grabació de CD’s i cremeu la imatge (en l’argot informàtic el verb no és grabar, sinó cremar). I si ho feu des de Linux, doncs és el mateix, el CD l’heu de cremar de totes totes.

Amb el vostre flamant CD etiquetat com a ‘Ubuntu 7.10 Gusty Gibbon’ (Si no el teniu etiquetat, feu-ho) als dits, premeu el botonet per obrir el lector de CD’s, col·loqueu el CD dins, torneu a prémer el botó i reinicieu l’ordinador.

Tot bé fins aquí (qui s’hagi perdut, que s’ho faci mirar). Ara heu de dir a la BIOS que us arranqui el sistema des de la unitat de CD, tot i que en la majoria de màquines modernes això ho fa sol. Ara ens sortirà una pantalleta negra amb el logo de Ubuntu i unes opcions. Premeu F2 trieu l’idioma, en aquest cas Català, i marqueu la primera opció.

Al cap d’uns instants tindreu el live CD d’Ubuntu funcionant al vostre sistema, però el que volem és instal·lar-lo, així que fem doble click a l’icona amb el nom d’Instal·lar que tenim a l’escriptori. S¡obrira una finestra ben maca, com la següent:

Se suposa que l’idoma que ve marcat per defecte és el Català, si no es així, marqueu-lo. I pitjem a Endevant. Ara la finestra és com la seguent:

Al desplegable triem: Madrid (Sí, encara que siguem catalans). I clickem a Endevant. Ara ens sortira això:

Aquí triarem la disposició del teclat. Suposem que tothom te un teclat normal i corrent, dels que venen a les botigues d’aquí. Així que triarem l’opció Spain i al requadre de la dreta també, Spain. No feu cas al que diu: Catalan, with the middle l dot, perquè no ens configurarà el teclat correctament (provat empíricament). Pitjem a Endevant altre cop… i ara ja sí, arribem a la part que té més complicació de tota la instal·lació tot i que no es complicat, el particionat. Tidrem el següent:

Si el que vols és instal·lar Ubuntu en un sistema on només hi hagi ubuntu, tria la primera opció. Si vols fer que Windows i Linux convisquin al mateix ordinador, tria la ultima opció.

• Si has triat la primera opció, salta al següent punt, sinó t’hauria de sortir una finestra com la següent però sense tantes coses:

Ara, toca una mica d’explicació per saber la cosa com va. Per tenir Windows i Linux en un mateix ordinador, has de tenir el disc dur dividit en particions. Suposant que no has tingut mai cap distro de linux instal·lada, la partició de windows t’ocupara tot el disc. Així doncs, el pirmer que hem de fer, es reduir-la per deixar lloc al nouvingut Linux. Marquem on diu partició ntfs o algo per l’estil, i donem a edit. Ara heu de reduir la partició de tal manera que quedin sobre uns 20Gb lliures. Es recomana més per això. Atenció! Recordeu que el tamany de les particions estan en megabytes, i que 1 Gigabyte són 1000 megabytes aproximadament. Ara, que ja tenim espai, podem fer dues coses. O bé instalar tot Ubuntu en la mateixa partició o separar el directori ‘/Home’ del directori arrel ‘/’. Això en un futur és molt pràctic, perquè és a la home on es guarda totes les configuracions del sistema.

Tant si volem separar-la com no, primer farem la partició d’intercanvi (partició swap). Aquesta ha de tenir un tamany aproximat del doble del tamany de memoria ram de que disposa la teva màquina, però no ha d’excedir de 1Gb, ja que seria malgastar disc dur sense sentit. Llavors clicka a nova partició, posa el tamany que hem acordat, i marca com a punt de muntatge: swap, o bé memoria d’intercanvi, segons l’idioma en què estigui. Acceptem i ja tenim partició swap.

Ara sí, si hem de separar la home, crearem una altra partició, aquesta vegada d’un tamany aproximat de més de 5Gb pero menys de 10Gb. A elecció del consumidor, com a punt de muntatge posem: /. I a sistema de fitxers: ext3. Si no separarem la home, el tamany que sigui tot el que queda lliure.

Ara crearem una altra partició amb el tamany lliure restant, amb sistema de fitxers ext3 i punt de muntatge /home. Això només si volies tenir la home separada.

Fet això, marquem per formatejar les particions ext3 fetes, i pitjem Endevant i tindrem una finestra per importar dades de windows, seleccionem el que volem, i donem a Endevant. Ara tenim:

Posem un nom d’usuari que volguem, el que més ens agradi. I triem una contrasenya. Ho posem tot en els camps corresponents i donem a Endevant. Per últim apareixera una finestra on es resumeix tota les preferències d’instal·lació. Mirem que tot sigui com voliem, i premem a Endevant.

A partir d’ara ja va fent sol, ara copia tots els fitxers i configura el que necesitat tot sol. Veuràs algo com això:

Quan tot hagi acabat, et surtirà un avis que et dira de reiniciar. Ho fem. Traiem el CD quan ens ho digui, i arranquem de nou el sistema. Com a novetat, si tenim windows i linux en el mateix PC, veurem una pantalla negra anomenada gestor d’arranc o grub, que és el nom del programa que ho gestiona. Triem la opció ubuntu per iniciar ubuntu, o windows per iniciar windows. En aquest cas, Ubuntu. Et sortirà un logo de Ubuntu amb una barra de progrés, quan estigui plena, saltara a una finestra on et demana el nom d’usuari i, despres, el password. Has d’introduïr els que has posat anteriorment. Fet això, ja tens ubuntu funcionant al teu PC.

Espero que aquet llarg pero clar i concís manual serveixi d’ajuda a més d’un que es vulgui iniciar en el món del software lliure.

~ Postejat per Deltafinger

Emule a linux: la guia definitiva

Una de les primeres que un pensa quan fa servir un sistema operatiu diferent a MS Windows és: podré fer servir l’emule per baixar-me coses d’internet? La resposta és si, i a més, farem servir una versió nativa per linux anomenada amule, encara que n’hi ha algunes altres, nosaltres hem elegit aquesta perquè és de fàcil ús i configuració, primer de tot comencem descarregant-nos el programa a través de l’apt:

sudo apt-get install amule

Bé, potser alguns de vosaltres us heu estat menjant l’olla i/o deixant-vos-hi la pell per fer que el Firefox obri els links ed2k a l’amule. Doncs bé, és molt més senzill del que pot semblar. Som-hi.

Abans que res, s’ha d’instal·lar el paquet amule-utils que afegirà compatibilitat de l’amule amb els links ed2k, així que obrim una terminal i posem:

sudo apt-get install amule-utils

Tot seguit obrim el firefox i a la barra d’adreces posem:

about:config

Això ens obrirà una pàgina amb un munt de línies. No us amoineu, només heu de fer click amb el botó dret sobre qualsevol línia, i triar la opció: Nou->Booleà. Com a nom de preferència posarem: network.protocol-handler.external.ed2k i com a valor: True
Ara, tornem a fer el mateix però en comptes de Nou->Booleà, triarem Nou->Cadena. Com a nom de preferència posem: network.protocol-handler.app.ed2k i com a valor: /usr/bin/ed2k que és el camí del directori de ed2k (amule-utils crea aquest directori, per això cal instalar-lo).

Doncs bé, ara ja podeu reiniciar el Firefox, obrir qualsevol web amb links ed2k i feu-hi click! Veureu com se us obre l’amule i s’afegeix l’arxiu a la llista de transferències, o bé, si ja el tenieu encès, com només apareix l’arxiu.

Espero que això us ajudi a descarregar amb més facilitat.

~ Postejat per Deltafinger

Gobuntu, realment una alternativa completament lliure?

Porto més o menys utilitzant Gobuntu des del dia que va sortir la versió estable, potser una setmana abans amb la Release Candidate, però bé, després d’utilitzar Gobuntu durant un mes, un se n’adona de vàries coses, a part que és Ubuntu amb un Usplash diferent, tota la resta sembla més o menys igual a Ubuntu, només amb una diferència, si Ubuntu tot són facilitats per instal·lar software privatiu per fer més fàcil la vida als usuaris com ara el reproductor flash, en Gobuntu, et dóna una mica de problemes, fins el cas (parlant del meu sistema, no sé el cas de la resta de la gent) un s’havia de baixar el reproductor de la pàgina d’adobe i llavors instal·lar-lo com si es fés una instal·lació genèrica, una cosa que trobo del més correcte si sabem que Gobuntu està pensada només per utilitar software lliure, ara resulta que, un s’instal·la el “vrms” l’executa, i resulta que tens unes icones pre-instal·lades privatives com ara la Tangerine i les Human, llavors, un es pregunta, com puc estar utilitzant un S.O. com Gobuntu si el què vull és que sigui completament lliure i resulta que ja et ve mig privatitzat?

~ Postejat per nagercoin

Afegint compatibilitat privativa a Gobuntu.

Gobuntu té la peculiaritat de només proporcionar-nos software lliure des de els seus repositoris, això ens pot donar alguns problemes si busquem compatibilitat amb software privatiu, ja que no ens ho proporciona, per tant, ho haurem d’afegir manualment. Primer de tot, provem d’executar això en consola:

sudo apt-get install unrar

Però segurament no ens funcionarà, llavors el què hem de fer és descarregar-nos el paquet des de internet, es pot googlejar, però com que la feina feta no té destorb, deixeu que us faciliti una mica la feina i posi aquí la pàgina d’on poder treure el paquet .deb per instal·lar-lo, podeu fer servir el de la versió feisty, si encara no hi ha versió per a la Gutsy, l’instal·leu amb el GDebi i ja tindreu compatibilitat amb els arxius .rar

Tal i com en TommyX ens ha comentat, existeix una alternativa lliure per la compatibilitat amb els arxius .rar, fent un:

sudo apt-get install unrar-free

Ja en tindrem prou, i podrem descomprimir els nostres arxius rar, encara que els paquets comprimits amb l’última versió del .rar no estan del tot suportats.

Wine, utilitzant programes de MS Windows a Linux.

Si l’altre dia parlàvem de com virtualitzar una màquina i poder utilitzar un sistema operatiu dins d’un altre per poder utilitzar certes aplicacions, avui parlarem d’una eina molt útil amb la qual no és necessari utilitzar una màquina virtual per poder utilitzar aplicacions natives de Windows, ja siguin Open Source o no, aquesta aplicació es diu Wine, primer de tot avisar-vos, que Wine encara és una versió beta i continua en desenvolupament, però a aconseguit un grau de maduresa que li dóna força estabilitat a l’hora d’executar apliacions natives de Windows a Linux, i per si no havia quedat clar, aquesta aplicació és Open Source.

Primer de tot, instal·larem Wine a la nostra computadora, si utilitzeu *buntu 7.10 podeu utilitzar els passos que hi ha aquí descrits, si utilitzeu una altra versió o bé una altra distribució feu click aquí.

Primer de tot afegim la clau del repositori perquè el nostre apt-get ens reconegui com a segurs els repositoris de wine amb la següent ordre:

wget -q http://wine.budgetdedicated.com/apt/387EE263.gpg -O- | sudo apt-key add -

Un cop hem fet això passem a introduïr la línia del repositori d’ubuntu al nostre sources.list, si introduïm aquesta línia a la nostra consola, ho farà automàticament:

sudo wget http://wine.budgetdedicated.com/apt/sources.list.d/gutsy.list -O /etc/apt/sources.list.d/winehq.list

Ara que ja tenim el repositori de Wine al nostre sistema, passem a “dir-li” al sistema que ja el pot fer servir amb un:

sudo apt-get update

I un cop s’acabi d’actualitzar passem a instal·lar-lo amb la següent ordre:

sudo apt-get install wine

I ara ja podem instal·lar programes de Windows a Linux, com per exemple l’emule.

/*Aquest post està en revisió i millora*/

~Postejat per nagercoin

Instal·lar Qemu + Kqemu, la guia definitiva

Primer de tot val a dir que Qemu és un programa que permet executar un sistema operatiu de forma virtualitzada dins d’un altre. Com la majoria de programes als quals ens referim aquí, és programari lliure, així que no hi ha res millor.

Abans de res, cal instalar-lo per fer-ho només has de seguir els següents passos:

GUIA D’INSTAL·LACIÓ

Primer fem un cop d’ull als paquets que tenim disponibles mitjançant l’apt-get, teclejem en una terminal:

$ apt-get cache search -n qemu

Veurem una llista amb una sèrie de noms de paquets, dels quals només en necesitem els següents:

$ sudo apt-get install kqemu-common kqemu-source qemu qemu-launcher qemuctl

Amb això ja tenim instal·lat el qemu i els codis font del kqemu, que és l’accelerador. Per instal·lar-lo necesitarem un altre paquet el module-assistant, que és una utilitat que ajuda als usuaris que volen manejar mòduls del kernel externs en forma de paquet:

$ sudo apt-get install module-assistant

Ara, cal preparar el sistema amb tots els paquets, el compilador i les llibreries necesaries per poder compilar el kqemu per al nostre kernel. Això instal·larà, si fa falta, els paquets i llibreries que manquen. Teclejem:

$ sudo m-a prepare

Compilem:

$ sudo m-a a-i kqemu-source

Ja ho tenim, ara creem un nou fitxer /etc/udev/rules.d/60-kqemu.rules:

$ sudo gedit /etc/udev/rules.d/60-kqemu.rules

I escrivim això a dins del arxiu que se’ns ha obert:

KERNEL=="kqemu", NAME="%k", MODE="0660", GROUP="kqemu"

Això ens servirà perquè al crear el modul dev/kqemu ho faci amb permisos 0660 i el grup propietari sera “kqemu”

Ara obrim el fitxer /etc/modprobe.d/kqemu i mirem que el contingut sigui:

options kqemu major=0

Pot ser que el fitxer no existeixi, si fós el cas, s’hauria de crear de nou. Així que teclejem:

$ sudo gedit /etc/modprobe.d/kqemu

Si el fitxer no existia, ja l’ha creat, hi afegim el contingut que hem dit abans, i el desem.

A continuació afegirem un nou grup al nostre sistema anomenat kqemu, i n’inclourem el nostre usuari per tal de poder utilitzar-lo:

$sudo addgroup –system kqemu
$ sudo adduser $USER kqemu

I per acabar la instal·lació afegirem la linea kqemu al fitxer /etc/modules, per tal que cada cop que s’inicïi el PC carregui el mòdul, i l’usuari el pugui utilitzar sense la necesitat de ser root:

$ sudo gedit /etc/modules

I afegim: kqemu

Per finalitzar del tot la instal·lació, reiniciem el sistema i llestos, ja tenim Qemu i l’accelerador Kqemu instal·lats correctament al nostre sistema, a punt per a ser utilitzats.

INSTAL·LANT-HI WINDOWS XP

Tot seguit veurem com instal·lar windows XP amb el recent instal·lat qemu. Val a dir que també servira per a instal·lar qualsevol altre sistema operatiu.

Primer de tot, obrim una terminal per crear un nou disc dur virtual:

$ qemu-img create -f qcow xp.qcow 4G

Això ens crea una imatge de disc anomenada xp.qcow amb un tamany de 4Gb.

Crearem ara una imatge superposada a l’anterior, per tal que els canvis s’emmagatzemin en un fitxer a part i poder tornar a la imatge inicial en cas de problemes i/o inestabilitats:

$ qemu-img create -b xp.qcow -f qcow xp2.qcow

Ja ho tenim, ara només cal donar l’ordre d’instal·lar MS Windows. Posem el CD al lector, i teclejem:

$ qemu -cdrom /dev/cdrom -boot d xp2.qcow

Amb això començarà a instal·lar des del lector de CD. Jo recomano primer fer això:

$ dd if=/dev/cdrom of=windowsxp.iso

El que fa és crear la imatge del CD, llavors per iniciar la instal·lació des de la imatge del CD només s’ha de canviar /dev/cdrom per la ruta de la imatge. Quedaria alguna cosa així:

$ qemu -cdrom /home/el_teu_nom_de_usuari/windowsxp.iso -boot d xp2.qcow

A partir d’ara, només cal seguir la instal·lació com de costum i ja està!
Per executar el MS Windows recent instal·lat, obrim una terminal i posem:

$ qemu -hda /home/el_teu_nom_de_usuari/xp2.qcow -m 256 -kernel-kqemu -soundhw es1370 -localtime

La part que ve despres de la -m, és a dir, el 256, és la memòria ram que vols destinar a la màquina virtual que posaràs en marxa, amb -soundhw es1370 actives la targeta de so.

Amb tot això ja tens el teu sistema operatiu virtualitzat i funcionant correctament.

Per tenir informació més completa, veure la documentació del Qemu: http://fabrice.bellard.free.fr/qemu/qemu-doc.html
~ Postejat per Deltafinger

Gobuntu…, o un Ubuntu més lliure.

 

Per fi arriba al mercat, per dir-ho d’alguna manera, la versió completament lliure d’Ubuntu, anomenada Gobuntu, una versió, que de moment, segons la mateixa Canonical, és una versió que no és per a utilitzar en la majoria de PC, ja que no existeixen controladors de codi obert per absolutament tot…, i només recomanen la seva utilització per a entusiastes i experimentats en el món de Linux.

Per descarregar-la feu click aquí.

 

Per altra banda, dir-vos que hem començat a treballar en tot una sèrie de tutorials per explicar tot de coses interessants, des de com instal·lar un sistema linux en un PC que ja hi ha Windows i que puguin viure de forma conjunta en el mateix PC, com instal·lar-ho en un PC net i els primers passos de configuració; altres tutorials de comparació (o equivalència) entre els programes de Microsoft i que són privatius (o a vegades no) i els seus equivalents a linux de codi obert; també estem pensant a fer una sèrie de tutorials de programes individualitzats, explicant les seves funcions, de forma que cap persona es quedi perduda utilitzant un programa.

 

 

~Postejat per nagercoin

Provant la Gutsy

Després d’una espera de sis mesos, tornem a tenir una nova versió d’ubuntu, la 7.10, o altrament anomenada Gutsy Gibbon, una versió que com no podia ser menys, ens torna a sorprendre, encara que avui no parlarem de les característiques que té el sistema, ja que ho vam comentar en el passat post, i res millor que les fonts oficials, per tant, avui ens basarem en la primera presa de contacte amb el nostre nou sistema operatiu acabat d’instal·lar.

Una de les coses que més ens sorprèn és la integració i quasi activació per defecte de l’escriptori en 3D, molts de vosaltres pensareu, però si no em surt el cub! No passa res, per aconseguir veure el cub només em d’instal·lar el gestor d’efectes:

sudo apt-get install compizconfig-settings-manager

des de la nostra consola (Aplicacions->Accessoris->Consola), un cop ho tinguem instal·lat només caldrà anar a Escriptori(System)->Preferències->Aparença i elegir la pestanya Visual Effects, allà seleccionem l’opció “custom” i després clickem a “settings”, en aquest punt ens sortirà una finestra que ens deixarà activar i desactivar els efectes que nosaltres volem, activem tots els que faci referència al cub i ja tindrem un cub format pels 4 escriptoris. (Nota: Segurament, per activar el cub, serà necessari desactivar algún altre efecte, no us preocupeu, és un efecte bastant lleig…, activeu el cub i llestos.

~Postejat per nagercoin

Vigilia de la Gutsy, a l’espera de la nova versió.

Sí, tal i com diu l’imatge del cantó dret de la pàgina oficial d’ubuntu estem tan sols a unes hores de poder adquirir la versió final de Ubuntu 7.10, coneguda com a Gutsy Gibbon. Com molts ja sabreu les millores són variades i notables. La més destacada de totes, potser, és la nova versió de l’arxiconegut entorn visual, característic d’aquesta distro, Gnome 2.20 en la que també hi han novetats. Val a dir també que els amants dels entorns visuals en 3D i amb efectes varis, podran gaudir del Compiz-fusion de sèrie, amb aquest nou llançament. Pels que encara no sabeu les noves característiques de la Gutsy a continuació us en deixo un resum:

• Gnome 2.20: visitar la pàgina oficial per veure les novetats del Gnome. Podeu fer-ho aquí.
• Efectes d’escriptori 3D: Compiz-fusion.
• Busqueda d’escriptori: amb aquesta novetat tindràs integrat en la configuració per defecte l’applet Deskbar, amb la que tindras a mà les teves accions més comunes. També s’ha inclòs a l’escriptori el Tracker per poder buscar fàcil i ràpidament els teus documents.
• Canvi ràpid d’usuari: ara podràs canviar entre usuaris d’una manera més fàcil, sense haver de introduir l’usuari i el password numeroses vegades.
• Plugins del firefox: ara el nostre navegador favorit porta un millorat assistent de búsqueda de plugins.
• Instal·lació d’impresores totalment automatitzada
• Integració del NTFS-3g: per garantir accés de lectura i escriptura a les particions NTFS.
• I més coses…

Per tenir-ne una versió totalment detallada visiteu http://www.ubuntu.com/

~ Postejat per Deltafinger